Fecha: 29/02/2012
Referencia: Catalunya-DOGC
Fuente: Departament de la Presidència - Generalitat de Catalunya

La Llei 2/2002, del 14 de març, d’urbanisme, va comportar al seu moment un pas important en la voluntat de donar resposta a les noves necessitats econòmiques i socials del país, apostant clarament per un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre la base de la utilització racional del territori, per a compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmics necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Un altre dels objectius de la Llei 2/2002 fou el d’efectuar una simplificació dels procediments urbanístics, per a propiciar-ne la celeritat i l’eficàcia. Els principis que van inspirar l’esmentada Llei 2/2002, i que, essencialment, s’han mantingut en les reformes legislatives posteriors fins al text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, continuen avui essent plenament vàlids i vigents. La modificació que ara es planteja, doncs, no comporta un canvi conceptual, sinó, bàsicament, un canvi instrumental i tècnic que cal considerar en el context de mesures legislatives impulsades darrerament en altres àmbits de l’activitat de l’Administració de Catalunya, d’acord amb els objectius definits en el Pla de Govern 2011-2014, d’agilitat i de reestructuració de l’Administració, de simplificació de la regulació administrativa i de promoció de l’activitat econòmica. En aquest context, es detecten alguns aspectes del text refós de la Llei d’urbanisme que són susceptibles de millora. D’altra banda, l’experiència acumulada en l’aplicació de la norma palesa la conveniència d’ajustar alguns aspectes concrets que a la pràctica no resulten prou adequats per a ordenar determinades realitats, que no són prou eficients per al compliment de les finalitats preteses o que generen dubtes que convé aclarir.

Amb aquests objectius, i a l’empara de la competència exclusiva en matèria d’urbanisme que l’article 149.5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat, es planteja aquesta modificació, que introdueix en el text refós de la Llei d’urbanisme els canvis que es requereixen per a aplicar les reformes preteses i mantenir la coherència interna de la Llei.




Necesitas estar registrado para ver el contenido

Valora este post
Print Friendly, PDF & Email

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos requeridos están marcados *

Publicar comentario