El sistema sanitari és un gran consumidor, i alhora generador, de coneixement, sobretot científic. Els problemes de salut són motiu de recerca però també els avenços d’aquesta última són “oferts” al sistema sanitari i incorporats a la pràctica clínica i de salut pública. Tanmateix, és àmpliament reconeguda l’escletxa creixent entre el coneixement generat per la recerca biomèdica i el seu trasllat a la pràctica assistencial, per la qual cosa es potencia avui dia l’anomenada recerca translacional.

Alhora, el sector salut pot ser un gran activador de projectes d’impacte econòmic i és per això que avui també es potencia la innovació, ja sigui provinent de la recerca o de la pràctica clínica, sigui innovació de producte (fàrmacs o productes sanitaris), de procés o organitzativa.

En el marc de la competència que la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, atribueix al Departament de Salut en la determinació dels criteris generals de la planificació sanitària, cal disposar d’un instrument de planificació i coordinació que defineixi les línies generals de la recerca i innovació en salut del Departament de Salut, en coherència amb les prioritats del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015 i les directrius que fixi el Departament d’Economia i Coneixement, així com en col·laboració amb el Departament d’Empresa i Ocupació en matèria d’innovació. Tot això, amb la finalitat de contribuir a escurçar el període comprès entre els resultats de recerca i l’aplicació a la pràctica clínica i de salut pública proporcionant un entorn propici per a la recerca i la innovació.
L’article 83.1 de la Llei 14/2007, de 3 de juliol, de recerca biomèdica, disposa que les activitats de recerca han de ser fomentades en tot el sistema sanitari com a element fonamental per al seu progrés.

Necesitas estar registrado para ver el contenido