Radiografies, les justes
Genolls i columnes s`emporten la palma en peticions de tomografies (TAC) i radiografies simples no justificades. Per complaença, "perquè el pacient demanda i els clínics no volen complicacions", explica la cap del servei de Radiologia del Clínic, la doctora Laura Oleaga. I tot i que creix la consciència social i mèdica entorn de la no-innocuïtat de les proves radiològiques -fins i tot les de baixa intensitat-, es percep un enorme abús de proves innecessàries. "Es calcula que a Espanya es fa una radiografia per persona i any", apunta l`especialista. Als Estats Units, entre el 20% i el 50% dels TAC es realitzen sense estar plenament justificats.
Per això el projecte que tenen sobre la taula els radiòlegs europeus pretén aconseguir que en la història clínica de cada pacient hi hagi un fitxer on es van calculant les dosis de radiació que una persona va acumulant al llarg de la seva vida i que així, quan vagi al metge, aquesta informació sigui present.
Volen aconseguir que tothom sigui conscient que les radiacions s`acumulen i aquesta acumulació fa augmentar el risc de tumors, "encara que no estigui demostrada la relació causa-efecte", aclareix el cap del servei d`oncologia pediàtrica de Sant Joan de Déu, Jaume Mora. La relació entre l`acumulació de petites dosis de radiació provinents de TAC i plaques simples i l`aparició de tumors només és estadística.
Però en el cas de nens menors de deu anys, el risc de tenir leucèmia o un tumor cerebral és superior a mesura que augmenta el nombre de dosis rebudes, segons s`ha publicat recentment en un estudi retrospectiu a la revista The Lancet. Els autors van revisar la història clínica de 178.000 nens que havien passat pels serveis de radiologia del 70% dels hospitals britànics entre el 1985 i el 2002. Amb aquesta gran quantitat de dades van comprovar que els casos de tumors cerebrals i leucèmies, encara que pocs (135 i 74 respectivament d`entre els 178.000) estaven relacionats amb un nombre més elevat de TAC cerebrals, per la qual cosa s`inferia que hi havia més risc de tenir les dues malalties, especialment en menors de deu anys.
"Encara que el risc actual per a un individu és gairebé menyspreable", explica el doctor Mora, "i a més la radiació que emet un TAC avui és cent vegades menor que en els anys a què es refereix l`estudi, el cert és que com més petits, més gran és l`absorció de radiació. Els TAC cerebrals, sobretot, són més delicats en els nens, perquè el seu crani és ple de medul·la -mentre que en els adults només hi ha greix i cabells-", explica l`oncòleg.
La realitat radiològica és avui molt menys agressiva, sobretot perquè s`utilitza amb més freqüència la ressonància magnètica, sense radiació, per a molts dels diagnòstics que abans necessitaven un TAC.
Els radiòlegs europeus volen que la radiació acumulada de cada pacient consti en la seva història clínica. Nens que durant els anys noranta van tenir tumors cerebrals van ser més radiografiats
Per això el projecte que tenen sobre la taula els radiòlegs europeus pretén aconseguir que en la història clínica de cada pacient hi hagi un fitxer on es van calculant les dosis de radiació que una persona va acumulant al llarg de la seva vida i que així, quan vagi al metge, aquesta informació sigui present.
Volen aconseguir que tothom sigui conscient que les radiacions s`acumulen i aquesta acumulació fa augmentar el risc de tumors, "encara que no estigui demostrada la relació causa-efecte", aclareix el cap del servei d`oncologia pediàtrica de Sant Joan de Déu, Jaume Mora. La relació entre l`acumulació de petites dosis de radiació provinents de TAC i plaques simples i l`aparició de tumors només és estadística.
Però en el cas de nens menors de deu anys, el risc de tenir leucèmia o un tumor cerebral és superior a mesura que augmenta el nombre de dosis rebudes, segons s`ha publicat recentment en un estudi retrospectiu a la revista The Lancet. Els autors van revisar la història clínica de 178.000 nens que havien passat pels serveis de radiologia del 70% dels hospitals britànics entre el 1985 i el 2002. Amb aquesta gran quantitat de dades van comprovar que els casos de tumors cerebrals i leucèmies, encara que pocs (135 i 74 respectivament d`entre els 178.000) estaven relacionats amb un nombre més elevat de TAC cerebrals, per la qual cosa s`inferia que hi havia més risc de tenir les dues malalties, especialment en menors de deu anys.
"Encara que el risc actual per a un individu és gairebé menyspreable", explica el doctor Mora, "i a més la radiació que emet un TAC avui és cent vegades menor que en els anys a què es refereix l`estudi, el cert és que com més petits, més gran és l`absorció de radiació. Els TAC cerebrals, sobretot, són més delicats en els nens, perquè el seu crani és ple de medul·la -mentre que en els adults només hi ha greix i cabells-", explica l`oncòleg.
La realitat radiològica és avui molt menys agressiva, sobretot perquè s`utilitza amb més freqüència la ressonància magnètica, sense radiació, per a molts dels diagnòstics que abans necessitaven un TAC.
Els radiòlegs europeus volen que la radiació acumulada de cada pacient consti en la seva història clínica. Nens que durant els anys noranta van tenir tumors cerebrals van ser més radiografiats
Para poder escribir un comentario debe iniciar sesión o darse de alta en el portal.
